Microrelats per avorrits

• Aspiracions buides

Va morir, es va fer molt gran, més tard fou adult i, ja a la recta final, va entrar a la joventut i a la infància. Tot això, per acabar essent un ésser microscòpic amb una llarga cua buscant alguna cosa, desesperadament, enmig d’una forta competència.

• Ni amb els dits d’una mà

Per molt esforç que hi dediqués, no era capaç d’alçar un sol dit. El puny estava tancat fermament i es mostrava inalterable. Després d’una llarga estona, em vaig resignar a creure que l’amistat no era tan important.

• Amor vertader

Malgrat que no l’abraçava ni la mirava, ell estava completament enamorat de la seva parella. Sobretot se l’estimava quan se l’imaginava gemegant, cridant, esgarrapant i arribant a l’orgasme amb un altre.

• La darrera jugada

Volia acabar amb la seva vida perquè les cartes de piques i rombes li havien robat. Agafà la pistola amb confiança, ràpid. Dubtà entre el cap o la boca, decidint-se pel front. Volia castigar de ple la ment que tant l’havia maltractat. El tret fou precís, sens dubte una bona darrera jugada.

• L’excusa prostituïda

L’excusa no va funcionar. És cert que el Nadal l’apassionava. La femta del caganer del pessebre era la millor que havia vist mai, i els llums i ornaments del carrer el feien delirar de felicitat. La seva dona, però, no es va creure que la seva nostàlgia el portés durant l’estiu o la Setmana Santa a la casa de barrets disfressada amb llums que hi ha al poble.

• Reflexions d’un nét

El dia que vaig veure el meu avi dormint vaig evocar aquells documentals de la televisió on hi surten personatges momificats. Potser si que s’ha fet gran, vaig pensar.

• Desitjos d’un egoista

A aquell geni de la làmpada de bigotis rinxolats li vaig ser sincer. Volia un cataclisme climatològic de gran abast. També vaig demanar-li que lliurés a tots els habitants de la Terra una epidèmia mortal. Finalment, creia convenient un esclat del sol perquè ens deixés d’il·luminar d’una vegada per totes. Si ella no m’hagués abandonat per aquell vailet no hauria estat tan dur.

• Enveja

Sempre l’havia envejat. De petit, quan els seus pares li regalaven un joguet, ell els hi demanava als seus un obsequi similar. Quan va saber que fumava, els seus pulmons també s’iniciaven a expulsar la nicotina del seu interior. Tots dos també van tenir el mateix cotxe; primer l’envejat, després ell. Quan el seu amic es va casar, ell li va dir, davant un cura confús, que també l’estimava.

• Dubtosa felicitat

Aquell dia es despertà amb ganes de ser feliç. No sabia, però, que no quedava ni una gota de whisky al moble bar.