2008

I la Grossa continua sense arribar. Tenia força esperances amb el 41713, no us ho negaré. Però mireu-me, un altre cop pujant les escales de casa amb el cap cot i amb un somriure perdedor. El que em fot més és que mirava el sorteig per a compadir-me. Creia que uns calerons no em farien cap mal, que m'ajudarien a tenyir les engrunes del 2008 amb una mica de felicitat. Res de res. Ara que, mirant-ho bé, no sé perquè em sorprenc tant, un any com aquest no em podia deparar res de bo, ni una sola recompensa o incentiu tan sols. El 2008 marxa de la pitjor de les maneres, sense que jo li digui adéu. Potser ara mateix estic inflat de prepotència, però no es mereix que em despedeixi d'ell, ni molt menys. No enganyaré a ningú quan dic, sense cap mena d'exageració victimista, que l'any que marxa ha estat el pitjor de la meva vida. I ho dic categòricament, insisteixo. Miro enrere i no sóc capaç de treure'n bons records, només merda i mals moments. I això que ara sóc llicenciat, que he començat un Màster interessant i que a vegades em penso que sóc feliç. Però no, la famosa "balança de final d'any" està molt desequilibrada, malgrat que jo l'intento desestabilitzar perquè els bons moments pesin més. A vegades veig a gent ensorrada per qualsevol tonteria, i després de pensar que són uns cabrons m'adono que tothom té els seus motius. I m'imagino un nen de l'Àfrica que em mira i em maleeix, que donaria mitja vida per tan sols tenir el que jo ignoro que tinc. És llavors quan m'omplo d'un optimisme que m'enganya, el mateix que em va convènçer el 31 de desembre passat que tot milloraria per, dues setmanes més tard, estar altre cop dins el pou. La felicitat no és que sigui efímera, simplement no existeix. O almenys no existeix en un inconformista destructiu com jo. Poden haver-hi moments d'eufòria on la felicitat es desdibuixa i t'enreda, instants d'èxtasi col·lectiu com la celebració de Cap d'Any amb els amics, on res ni ningú et pot aturar a desbordar alegria per tots costats. Jo particularment me'n ric d'aquells que es fan propòsits per l'any vinent, que diuen que el següent ha de ser molt millor. Crec que tempten el destí, que no són -som- res més que unes simples titelles dependents, innocents. Potser és degut a les meves experiències anteriors o simplement perquè ho trobo una ximpleria, que no em marcaré cap tipus de meta per l'any 2009. No seré tan ruc com per clamar una cosa per, més tard, sentir-me traït. Espero, això sí, que la sort m'acompanyi a mi i a les persones que m'importen de debó. Tenint en compte que són poques, crec que potser aquest capritx es farà realitat i tot. Sí, sort, simplement demano això. Que si m'han de venir males notícies no vinguin agafades de la mà, formant una manifestació dolorosa a la meva ment. Amb això em conformo. De la resta me n'ocupo jo, no vull omplir de responsabilitat a 365 dies atònits. Estic convençut que començo de nou, que haig de començar de nou més ben dit. I m'adono que ja estic fent propòsits impulsius i buits. Res, Bon Nadal i Feliç Any Nou a tothom qui llegeixi aquest escrit. Una mica de sort per vosaltres també.