Reis Mags -evito l'estimats perquè aquest any ja estic enfadat de debó-,
Aquest Nadal vull un mosquetó, una navalla, cartes amb Àntrax, una Magnum de veritat, l'MP5 -l'aparell electrònic no, jo vull el subfusell-, un martell i uns claus, un quilogram de GOMA-2, un AK-47, l'AK-74 i, també, l'AK-M -no em cal una matrioshki, gràcies-. M'agradaria que em portessiu d'Orient les armes de destrucció massiva -si les heu trobat-, un parell de Rottweilers amb ràbia, una camiseta del Reial Madrid firmada pels jugadors, un examen d'equacions amb més graus que l'absenta, i les intencions dels que van donar la benevolència a Guantánamo. Heu de viatjar pel temps i portar-me els records dels fantasmes d'Hiroshima i Nagasaki, la mà dura del fill de puta d'en Hitler i els seus, les cendres de Pompeia i els pròposits dolents que tenia el Vesubi i, si les vostres creences religioses us ho permeten, l'inmensitat devastadora del gran dil·luvi universal -l'Arca no la vull, en Noé menys-. També vull la mateixa escopeta de caçar senglars que té el pare sobre la llar de foc, una katana, els poders d'en Freezer, la mala baba de Jiang Zemin, un llançamíssils benparit, una pel·lícula de Cine de Barrio i, si és possible, m'agradaria tenir com a amic al desocupat George W. Bush.
Amb tot això, espero que si us mato el Pare Noel compliu les expectatives d'una santíssima vegada.
Gràcies.
4 comentarios:
Carai, realment s'adhiu al nom del teu blog. això és parlar clar, una abraçada
Molt bona la sorpresa al final. Hem sento un poc responsable de lo de CINE DE BARRIO :P.
Idó al para noel ja ni l'esperam no?
Hola Jordi
El nen del meu minirelat
“Carta als Reis d’un nen sense il•lusió”:
Reis:
No cal que passeu per casa. Els meus pares són rics i ja em compraran el que els demani.
és més conformista, ehhh.
I menys sàdic. Esclar que potser també
menys feliç que el teu.
En fi, potser es farien amics i tot, si es coneguessin, hehehe
Petonets
Bruna
Hola. el text m'ha fet gràcia. Jo també voldria tenir els poders d'en Freezer, però em pregunto perquè no has apuntat més alt i no has dit en Cel·lula o en Bú.
Trobo que l'esquema és bastant simple, i la part central és molt repetitiva, però malgrat això aquesta acaba sent la més graciosa i amb cada nou item que demanes el text s'enriqueix enlloc de fer-se aburrit.
M'agrada la intertextualitat amb la Bruna, tot i que no sé si és volguda o casual.
Potser, en un atac de realisme, et preguntaria com és que un nen que encara fa cartes als reis sap què és Pompeia, o Nagasaki.
Publicar un comentario