viernes, 20 de febrero de 2009

Me les piro

Doncs això, que me les piro. Deixo aquest blog amb regust agredolç. Dolç perquè he recuperat coses perdudes, i agre perquè només crec que ho he recuperat. El deixo, però amb el cap ben alt. Amb textos que al seu moment em van ajudar i altres que simplement no aportaven res, simples exercicis. Sense eufemismes -ja només pel nom l'hauria d'haver abandonat el primer dia- passarà d'aquí no-res a formar part de tot aquell conglomerat de projectes que neixen amb intensitat i força i moren en l'oblit. Així és la vida, diuen. No el deixo perquè estigui emprenyat amb l'existència humana, ni tampoc és un rampell instanti. Ho faig com una auto-imposició, perquè noto que ja no em motiva escriure-hi -ja fa massa temps d'això-, i me'l miro com una obligació, no com un plaer personal. De fet, va nèixer com una obligació acadèmica, i crec que es bo que mori també com una obligació, en aquest cas individual.
El que vull ara és llegir molt més, conèixer nous autors i nous estils. Crec que m'anirà bé, i que això m'ajudarà a encetar nous blogs per tornar-los a tancar uns mesos després. En el fons, fa molt poc que estic immers en aquest món de les lletres. En un Màster d'Humanitats, tu. He passat d'intervenir com un més en converses de ties, futbol, alcohol i actes bandàlics, a ser un espectador de converses profundes carregades de filosofia, ètica i paraules que només sentiré un cop a la vida. És un canvi radical, sí, i en cap cas m'hi vull emmotllar. I en cap cas he tancat el blog per això. Però enteneu-me que és un gir força estrambòtic i que l'adaptació tampoc és molt senzilla.
Res més, agraïr als pocs lectors d'un servidor aquesta paciència que heu tingut i els consells que m'heu anat dient. I donar-te les gràcies a tu també, Sense Eufemismes, per haver-me ajudat a recuperar allò que només crec que he recuperat. Ei, que ja és molt.
Ziaoo!

1 comentario:

Anónimo dijo...

En fi, espero que si això és per continuar avançant, fagis un gran pas!
I.. he guadit molt amb les lectures, espero poder continuar seguint aquesta evolució pokemoniana! Cuida't i vagi bé aquests passos literaris! De moment semblen ben ferms!

Un petó i cuida't, noi!