domingo, 4 de enero de 2009

Recordo que el moment de les dotze campanades va ser força patètic. Jo, que m’havia preparat tants propòsits interns de memòria, estava més pendent d’engullir raïms de plàstic que no pas d’animar-me i donar-me la benvinguda a un any millor. Sigui mala senyal o no, un dels raïms em va caure al terra i va acabar esclafat sota el peu d’un company. Digueu-me paranoic, però jo per uns instants vaig ser novament un raïm, trepitjat i destrossat altre vegada enmig d’una indiferència que acollonia. Sort en vaig tenir de la dotzena campanada i de l’eufòria col·lectiva que despertà per esbargir-me de nou. El símil entre jo i el raïm caigut s’havia acabat, i inconscientment havia deixat enrera moltes coses. Llavors, la nit es va vestir de gala. Abraçades efusives, càntics ensordidors, i fins i tot algun petó carregat de romanticisme i alcohol als morros dels amics. Tot era genial, fins i tot els petons. A la Draga vaig ballar com un esfereït. Mirant-ho ara amb perspectiva, sense ressaca i amb el cap fresc, m’adono que una mica de llàstima devia fer. Embolcallat amb una jaqueta que vaig arribar a idolatrar tot i/gràcies a les crítiques, em vaig purificar a mi mateix delectant als presents amb tot el meu repartori artístic. D’acord, no sé ballar gaire, però vaig quedar-me molt a gust. Es pot dir que estava content de ser allà, envoltat d’amics i coneguts, de retrobaments inesperats i de companyies enyorades. Quan estava al llit, abrigat fins la clatellina i tremolant encara de la turca que portava, vaig interpretar amb una il·lusió infantil que potser tot allò significava el començament d’un nou any sense raïms trepitjats. Que no surti d’aquí, però jo sempre he desitjat que una nova vida ha de començar dins una habitació on hi plovisqueja ressaca. Continuo essent rarot, hi ha coses que el pas dels anys no poden canviar.

2 comentarios:

Miquel Duran-Frigola dijo...

bon any xari

espero haver estat jo el del pico (o almenys un d'ells)

va ser, certament, un cap d'any genial i anacrònic. just a mida amb la teva jaqueta.

cuidat i fins aviat

l'endemà portaves una ressaca digna

Mussol Miop dijo...

És molta pressió el moment del raïm, no?? Sembla que ens hi juguem la final de la Champions del 2009, que allà es decideixi si serà una any inoblidable o no. Però sí, començar l'any a l'habitació (jo crec que una jaqueta tant controversible segur que relaxà l'entradad d'any,xD), amb aquell cel gris que sembla que ens passi una mica el motxo a aquestes cares brutes de ressaca, també va bé. Diria que no va ploure, per aquí, però també ens vam passar el dia post-cap d'any al llit, intentant trobar on era el fetge. Cuida't!