Un dia més

Avui, abans que res, m'he despertat. He fet feina del Màster -no m'he rentat la cara ni les dents, tampoc m'he dutxat, encara no és Cap d'Any-. La passejada per aquesta ciutat que alguns en diuen Barcelona m'ha ajudat a enyorar la pudor de fems del meu poble . Altre cop al pis, he portat a terme experiments culinaris. Sincerament, crec que l'hegemonia dels canelons de la iaia està arribant a un final obvi. He agafat la carpeta, l'agenda, i un bolígraf i he anat a la Universitat. Mentre el meu cos estava a l'aula dibuixant a l'aire algun moviment de cap afirmatiu per simular atenció, la meva ment estava a la platja, tumbada a la sorra prenent una cervesa fresca. Quan la classe ha acabat, el cos i la ment s'han retrobat al passadís de la facultat. S'han saludat protocolàriament i, de braçet, m'han acompanyat al pis novament. Tots tres hem estat parlant una bona estona. El cos em deia, una mica enfurismat, que està fofo i rovellat. M'explicava que fa gairebé un any que no sua, tret d'alguna acció puntual que tampoc ve al cas. I jo li deia que l'entenia, que algun dia li donaria un cop de mà i el faria suar de valent. Ell ha callat, des d'un primer moment sabia que l'enganyava. La ment no ha estat tan pesada, però si que s'ha mostrat incessant. A diferència del cos, em coneix més bé i em sap influenciar, la molt puta. M'ha escridassat de valent, acosant-me de covard i poca-solta. No sabia si mirar la pols del terra o la humitat del sostre, i he optat per fixar la mirada a l'altre company de la tertúlia, que també em mirava estupefacte. Mentre la ment em continuava llançant dards sense verí, però amb molta dosi de mala llet, he decidit que havia d'acabar amb aquell sacrilegi contra la meva persona. Amb la poca educació que em quedava els hi he demanat, amb un siusplau descafeïnat pel mig, que em deixessin sol. I aquí em teniu, totalment abatut, amb un cos fofo i sense inspiració.