(falsa) sinceritat

No et vull enganyar més, lector. Encara que no et conegui com m'agradaria a mi, crec que no et mereixes aquest tracte despectiu per part meva. No, no t'ho mereixes. Has de saber la veritat, saber que t'he mentit des del principi. Jo, en realitat, no sóc com et penses. T'has creat una idea, una concepció de la meva figura, que s'allunya molt de la veritat. I la culpa és meva, no et pensis. T'he portat pels camins que jo volia , has sentit el que jo he cridat als quatre vents que sentissis. Però ja és hora que t'adonis que tot això és una falòrnia, una imatge desdibuixada intencionadament. Jugo amb tu i ho saps. M'agrada jugar amb tu, titella.

Prou. No veus com et tracto? I tu aquí palplantat, immòbil. No penses fer res al respecte? Deixaràs que et continuiï trepitjant com una cuca? Bah. No m'agrada la gent com tu, saps? M'hauries d'enviar un virus informàtic ara mateix, o parar de llegir-me, no ho sé. Has d'actuar, òstia. Fins el moment t'he explicat històries tristes, alguna de macabra fins i tot. He creat algun personatge rar, estrany, dolent, malparit vaja. Però no, no és el que vull, lector. I ja és hora de deixar-ho clar.

A mi, no m'agrada parlar de la vida ni crear històries morals o mancades d'ètica, de principis. No... A mi, escolta'm bé, m'agrada escriure d'esports. De futbol. Del Barça. Ja està bé d'inflar-te (-me) el cap amb relats intrascendents i fins i tot demagògics. Ahir, l'equip blaugrana va guanyar 6 a 0, saps? I jo sense dir-te pràcticament res. Sense fer esment al joc brillant, elèctric, oníric, del conjunt entrenat pel Pep. Que si una carta als Reis d'un nen-home llampat, un kamikaze aquàtic, o la predisposició del pallús d'en Panxo per ser punxat. Blasfèmies. Però ja s'ha acabat això, m'entens? A partir d'ara, per cada exhibició culé tindràs exposat el meu fanatisme aquí. No et vull enganyar més.

PD: em sap greu, no sabia com dir que el Barça havia guanyat 6 a 0. Aprofito per fer especial menció als 4 gols del meu gran ídol Samuel Eto'o.